Avui hem vist uns quants poemes del Josep Carner sobre alguns animals. Escolta ara el poema de El camell o bé llegeix aquest altre que parla de les formigues:
LES FORMIGUES Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.
En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats.
Tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents–
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure
sense terra amiga ni cel blau.
Us heu fixat en la musicalitat dels versos?
La poesia és música! Sí, sí. Tant és així que moltes vegades, els cantants posen música als poemes. Comprova'l escoltant aquest
poema, titulat
Formigues, del Bernat Artola i interpretat per l'Artur Álvarez (cliqueu sobre l'altaveu que surt a la dreta de la pantalla!).