AL MÓN ES PARLEN MÉS DE 5.000 LLENGÜES!

Si heu fet els deures, haureu vist que al nostre planeta es parlen més de cinc mil llengües. Aquí en teniu només unes quantes. Sabíeu que a Europa es parlen només el 3 % de les llengües mundials? Però, quines són les llengües més parlades al món? La llengua que més parlants té és el xinès mandarí -amb més de 855.000.000 parlants-, més que l'anglès -el qual té uns 508.000.000 parlants. I quin lloc ocupa el català en aquesta llista? Mireu-ho aquí.

La meitat de les llengües del món es parlen a Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234). Però malgrat el gran nombre de llengües existents, ben poques gaudeixen de bona salut. Moltes són minoritàries (a Oceania, per exemple, hi ha 40 llengües de les quals només queda un darrer parlant). Així doncs, si ningú no ho impedeix, el 90 % de les llengües de la Terra podria desaparèixer al llarg del segle XXI. Què penseu de tot això?

Però, què passa quan una llengua es perd? Amb la pèrdua d'una llengua se’n va una manera d’entendre el món, una identitat cultural i un registre històric valuosíssim. Les llengües (com ara el català) han estat elaborades a través de segles d’història i constitueixen un patrimoni mundial sorprenent que hem de preservar.

L'ÚS DEL DICCIONARI

Has entès tot el que hem vist a classe sobre els diccionaris? Comprova-ho amb aquest joc. A quin nivell has arribat?

QUÈ ÉS UNA ORACIÓ?

Avui hem estudiat l'oració, que és un grup de mots que té un sentit complet i sempre conté un verb. Hem vist que les oracions tenen dues parts: un sintagma nominal (subjecte, en què el nucli és un nom) i un sintagma verbal (predicat, en què el nucli és un verb). Però, què és això d'un sintagma?

I com podem saber quin és el subjecte d'una oració? Tenim dues formes: demanar al verb qui fa l'acció i fer la prova de la concordança (el subjecte SEMPRE concorda en nombre i persona amb el verb).

No obstant això, de vegades l'oració té un subjecte que no apareix a l'oració, però se sobreentén (és el que s'anomena un subjecte el·líptic). També pot passar que l'oració no tingui subjecte (són les oracions impersonals, com ara "Plou").

A la fotografia de dalt surt una oració amb un subjecte el·líptic. T'hi havies fixat? És una oració enunciativa, interrogativa, exclamativa o imperativa? Recordes quines característiques té cadascuna d'aquestes modalitats?

LES SÍL·LABES TÒNIQUES I LES SÍL·LABES ÀTONES

Les síl·labes tòniques són aquelles que es pronuncien amb més intensitat que la resta, és a dir, són aquelles sobre les que recau l'accent de la paraula.

En canvi, les síl·labes àtones són aquelles sobre les quals no recau l'accent del mot, és a dir, són aquelles que es pronuncien amb menys intensitat.

Reconèixer la sílaba tònica ens ajuda a poder col·locar després els accents.

Et saps la lliçó? Clica aquí (engega els altaveus), mira l'animació i després practica i evalua't.

PERÒ, QUI ÉS EL KEPA JUNKERA?

Avui hem treballat un text que parlava del Kepa Junkera, un músic i compositor basc de música tradicional que toca la trikitixa (una mena d'acordió). Com us he promès, aquí teniu un vídeo per a descobrir la seva música (no us oblideu d'engegar els altaveus):


Que us agrada?

ELS DIFTONGS I ELS HIATS

Avui hem estudiat els diftongs i els hiats, i hem vist que separar síl·labes quan hi ha dues vocals juntes és una mica més difícil, oi? Voleu posar en pràctica tot el que hem après i fer-ho d'una manera divertida? Doncs jugueu al joc dels diftongs (després de veure què fa la granota, cliqueu "Practica" i "Evalua't").

Què, com ha anat?

LA SÍL·LABA

Sabeu separar i comptar síl·labes? De veritat? Aquí teniu un joc per comprovar-ho. Per jugar cliqueu damunt la fletxa blava i feu les activitats del nivell 3 seguint les instruccions.

Si a l'hora de jugar, teniu algun dubte o feu algun error, repasseu la teoria aquí sota:

Una síl·laba és un o més sons que es pronuncien junts en un sol cop de veu. Així, la paraula "casa" té dues síl·labes: ca i sa. Totes les síl·labes tenen, com a mínim, una vocal (per exemple: a-pa-rell).

Les paraules que només tenen una sí·laba s'anomenen monosíl·labes (com ara "pa") i les de més d'una síl·laba són pol·lisílabes. Segons el número de síl·labes que tinguin, les pol·lisílabes es classifiquen en: bisíl·labes (dues síl·labes), trisíl·labes (tres síl·labes), tetrasíl·labes (quatre síl·labes), pentasíl·labes (cinc síl·labes), etc.

Tot i que la major part de dígrafs se separen en dues síl·labes diferents (cai-xer, pas-se-jar), recordeu els quatre dígrafs que no se separen mai i que vam veure a l'apartat "L'alfabet": gu, qu, ll, ny. Així, gue-pard, qui-lo, cu-lle-ra, Es-pa-nya.

LES MAJÚSCULES I LES MINÚSCULES

Recordeu l'ús de les majúscules i les minúscules i, a partir d'ara, apliqueu la teoria als vostres escrits, tant als comentaris del bloc com a les redaccions de classe:

Escrivim majúscula inicial:

- A principi de frase
- Després d’un punt.
- Després d'un signe d'interrogació o d’admiració.
- En els noms propis de persona (antropònims) i de lloc (topónims)

Exemple: Vaig a Sant Fost amb en Quim. Vine! Tornarem d’hora.


Escrivim minúscula inicial:

- Després de coma, punt i coma, i dos punts.
- Els mesos, les estacions i els dies de la setmana.
- Els gentilicis (lloc d’origen) i les llengües.

Exemple: El meu amic suec, que també parla francès, arribarà dijous.

ELS GÈNERES LITERARIS

Hem vist que les obres literàries es classifiquen en tres grans gèneres:

1- La narrativa:


- El text està escrit en prosa.

- Hi ha un narrador, que pot ser intern (relata la història en primera persona) o extern (la relata en tercera persona).

- Hi ha una acció, uns personatges i un ambient.

- La narració sol contestar les preguntes qui, què, per què, com, on i quan. Comprova'l amb el conte Margarida, de Lola Anglada.


2- La dramàtica (o teatre):

- El text està escrit en prosa o en vers.

- No és necessari que hi hagi un narrador.

- Els personatges representen directament l'acció. Comprava'l amb Terra Baixa, de l'Àngel Guimerà.

3- La lírica (o poesia):



- El text està escrit en vers.

- L'autor parla dels seus sentiments, desitjos, pensaments. Comprova'l amb les Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Segarra.

L'ALFABET

Fa ja uns dies vam estudiar l'alfabet. Us en recordeu? En farem aquí un repàs:

L'alfabet o abecedari és el conjunt de lletres o grafies que s'utilitzen per escriure una llengua determinada. Sabíeu que el mot "alfabet" prové del nom de les lletres alfa (ά) i beta (β), que són les dues primeres lletres de l'alfabet grec, i que el mot abecedari prové del nom de les quatre primeres lletres de l'alfabet llatí: a, be, ce i de (en llatí ABECEDARIVS)?

L'alfabet català té vint-i-sis lletres. Recordeu quines eren? Podeu comprovar-ho clicant aquí.

A aquestes vint-i-sis lletres cal afegir la ç (ce trencada), que és una variant de la ce, i la l·l (ela geminada), que és una variant de la ela.

Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un únic so. La ny, la ll i la ss en són alguns exemples. Recordeu que els dígrafs gu, qu, ll i ny no es poden separar mai.

Conèixer bé l'abecedari us permetrà buscar més ràpid les paraules al diccionari.

Per últim, com ordenaríeu alfabèticament aquestes paraules: làser, lloro, locomota, llanterna, llumí? Recordeu que per ordenar alfabèticament un grup de paraules, cal fixar-se en la primera lletra del mot; si aquesta coincideix en tots dos mots, s'han d'ordenar per la segona lletra; si aquesta també coincideix, per la tercera, i així successivament.

UN ESTIU A BORNEO

Un estiu a Borneo, Pilar Garriga. Ed. Barcanova, 2007.

Un estiu a Borneo és el llibre que heu de llegir per aquest trimestre. La història, principalment, transcorre a Borneo, una illa de l'arxipèlag malai. Però, sabeu on és exactament? Mireu-ho aquí. Sabíeu que Borneo és la tercera illa més gran del món i que els orangutans que viuen allà, a la selva tropical, estan en perill d'extinció? Per saber més coses sobre Borneo, cliqueu aquí.

Un paisatge de Borneo

Aquí teniu la ressenya del llibre:

En Martí, per qüestions familiars, ha d’anar a passar l’estiu amb la seva tieta Rosa, a Indonèsia. La Rosa és veterinària i treballa en una clínica, al costat de la selva de Borneo, on té cura de més de 180 orangutans, amb l’ajut de cent daiaks, els indígenes de l’illa. En Martí primer no hi vol anar, però després d’uns esdeveniments inesperats, decideix viatjar fins a la selva, on viurà moltes aventures i coneixerà el rei dels orangutans, en Kosasi, les mares adoptives que tenen cura dels orangutanets més petits, l’Eso, un cuidador que l’ajudarà en les seves tribulacions, i un munt d’orangutanets amb qui passarà un estiu ple d’emocions i vivències noves. En Martí, a nivell personal, experimentarà un gran canvi en la seva vida durant aquest estiu a Borneo. Deixarà de ser un noi despistat, que sempre està a la lluna i que mai no té interès per les coses, i es tornarà més madur, més conscient i amb ganes de fer moltes coses. Aquesta novel·la està basada en la realitat. L’autora s’ha inspirat en la seva germana Rosa, que és veterinària, especialitzada en primats i que durant cinc anys ha treballat en una clínica d’orangutans a Borneo.

Heu començat ja a llegir-lo? A mi la història m'ha encantat. I a vosaltres, que us agrada?

Que gaudiu de la lectura!

BENVINGUTS!

Benvinguts al bloc de català de 1r d'ESO B de l'IES Alba del Vallès! Espero que aquest any tots plegats aprenguem moltes coses. Jo, per part meva, faré tot el que pugui perquè el vostre aprenentatge sigui més lúdic i molt participatiu. Aquest bloc us permetrà aprofondir a casa alguns temes tractats a classe, però no només hi escriuré jo, no: vosaltres també podreu dir la vostra afegint-hi comentaris. Això sí, haureu de vigilar l'ortografia. Penseu que tothom podrà llegir el que escrivim aquí, val? Així és que feu servir el diccionari que he penjat a la dreta per a consultar els vostres dubtes. Algú de vosaltres s'anima a escriure alguna cosa? Què us sembla això de tenir un bloc?