Avui hem vist uns quants poemes del Josep Carner sobre alguns animals. Escolta ara el poema de El camell o bé llegeix aquest altre que parla de les formigues:
LES FORMIGUES
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.
En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats.
Tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents–
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure
sense terra amiga ni cel blau.
sense terra amiga ni cel blau.
Us heu fixat en la musicalitat dels versos? La poesia és música! Sí, sí. Tant és així que moltes vegades, els cantants posen música als poemes. Comprova'l escoltant aquest poema, titulat Formigues, del Bernat Artola i interpretat per l'Artur Álvarez (cliqueu sobre l'altaveu que surt a la dreta de la pantalla!).
1 comentari:
Aquest poema amb cançó està molt bé.
Ara m'agrada aquest poema.
Pero hi ha mes poemes amb musica per que m'he ficat a una wep i he vist molts poemes amb musica
Adeu Vicky i fins el Dilluns!
Publica un comentari a l'entrada